La reforma de les patents no és suficient

Quan la gent comença a aprendre alguna cosa sobre el problema de les patents del programari, la seva atenció se centra sovint en els casos més notoris: per exemple, patents que cobreixen tècniques que ja són àmpliament conegudes. Aquestes tècniques inclouen la d'ordenar una col·lecció de fórmules de manera que no s'utilitzi cap variable abans de ser calculada (anomenada «recàlcul d'ordre natural» en els fulls de càlcul) i l'ús de l'operador OR exclusiu per modificar el contingut d'una visualització d'un mapa de bits.

Centrar-se en aquests exemples pot portar la gent a ignorar la resta del problema. Poden arribar a pensar que el sistema de patents és bàsicament correcte i que només necessita «reformes» per funcionar de manera eficient.

Però, una correcta implementació resoldria realment el problema de les patents de programari? Considerem un exemple.

A principis dels 90 necessitàvem desesperadament un nou programa lliure de compressió, perquè ens havien quedat sense l'antic programa estàndard «compress» per culpa de les patents. A l'abril de 1991, el desenvolupador de programari Ross Williams va començar a publicar una sèrie de programes de compressió de dades utilitzant nous algoritmes de creació pròpia. La seva major velocitat i qualitat de compressió van atraure aviat els usuaris.

Aquell setembre, quan la FSF estava a una setmana de publicar un d'aquests nous programes de compressió com a eina escollida per comprimir els arxius de la nostra distribució, l'ús d'aquests programes als Estats Units va ser aturat pel registre d'una nova patent, la número 5,049,881.

Sota les regles del sistema de patents, que el públic pugui usar aquests programes (per exemple, perquè la patent no és vàlida) depèn de si hi ha «treball anterior». O sigui, de si la idea bàsica es va publicar o no abans del registre de la patent, que va ser el 18 de juny de 1990. La publicació de Williams a l'abril de 1991 va arribar després, i per tant no es considera treball anterior.

Un estudiant va descriure un algoritme semblant el 1988-1989 en un treball de classe a la Universitat de San Francisco, però no es va publicar. De manera que tampoc no es considera treball anterior sota les regles actuals.

Les reformes per fer que el sistema de patents funcioni «correctament» no haurien evitat aquest problema. Sota les regles del sistema de patents, aquesta patent sembla vàlida. No hi havia un treball anterior. No patenta una idea òbvia en el sentit en què el sistema de patents interpreta el terme (com la majoria de les patents, no patenta una idea ni revolucionària ni trivial, sinó entre mig). La culpa és de les mateixes regles, no de la seva aplicació.

Al sistema legal dels Estats Units, les patents estan pensades com un tracte entre la societat i els individus; se suposa que la societat hi surt guanyant amb el descobriment de tècniques que d'una altra manera mai no haurien estat disponibles. Sembla clar que la societat no hi ha guanyat res amb el registre de la patent número 5,049,881. Aquesta tècnica hagués estat disponible igualment. Era tan senzilla que unes quantes persones la van descobrir al mateix temps.

Sota les regles actuals, la possibilitat d'utilitzar els programes de Williams depèn de si a algú se li ha acudit publicar la mateixa idea abans del 18 de juny de 1990. És a dir, depèn de la sort. Aquest sistema és bo per promoure la pràctica del dret, però no per al progrés del programari.

Ensenyar a l'oficina de patents a indagar més sobre l'existència de treball anterior pot prevenir alguns errors escandalosos. Però no resoldrà el principal problema, que és la tendència a patentar cada una de les noves idees en l'ús dels ordinadors, com la que Williams i altres van desenvolupar de manera independent.

Això convertirà el programari en un fangar. Fins i tot un programa innovador utilitza normalment dotzenes de tècniques i capacitats no gaire noves que poden haver estat patentades. La nostra capacitat per utilitzar cada una d'aquestes idees dependrà de la sort, i si tenim mala sort la meitat del temps, pocs seran els programes que no infringeixin un bon nombre de patents. Navegar en el laberint de les patents serà més difícil que escriure programari. Com diu The Economist, les patents del programari són simplement dolentes per als negocis.

El que podeu fer per ajudar

Hi ha un important esforç a Europa per aturar les patents del programari. Si us plau, visiteu la pàgina web de la FFII per saber amb detall com podeu ajudar.